MOSTREIG DE VEGETACIÓ PER A LA SEVA CARACTERITZACIÓ COM A COMBUSTIBLE
La Caracterització del combustible de matollars a Catalunya és un projecte desenvolupat des del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals juntament amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya que pretén obtenir informació sobre l’estructura de l’estrat arbustiu a nivell de Catalunya amb l’objectiu de millorar la determinació del perill bàsic d’incendi forestal.
La inflamabilitat i la combustibilitat són dos paràmetres imprescindibles per determinar el perill bàsic d’incendi forestal. La inflamabilitat és la facilitat en què una planta o comunitat comença a produir flama, és a dir, entra en ignició. Aquest paràmetre es va determinar en un estudi previ, on es va calcular un índex d’inflamabilitat potencial dels hàbitats de Catalunya, a partir de les comunitats vegetals i de les espècies que els integren.
La combustibilitat però, està més lligada a la l’estructura i distribució de la vegetació i permet determinar com les flames es propagaran dins la planta i a través de la comunitat vegetal. Per determinar-la s’estudia la càrrega de combustible juntament amb la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació.
Els actuals mapes de combustibilitat estan basats en models de combustible determinats pel mètode Rothermel (1983) que assigna el model de combustibilitat mitjançant models estructurals identificables visualment per a predir el comportament del foc. Aquests es classifiquen en 13 tipus diferents distribuïts en quatre grups (pastures, matollar, fullaraca sota arbrat i restes de poda i operacions silvícoles). Aquesta classificació es va determinar a partir de la informació d’estructura i composició de diferents inventaris (Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC, CREAF - 1988-1998), Mapa Forestal de Catalunya (MFC, DARP - 1986-1996), el Tercer Inventario Forestal Nacional (IFN3, MMA-CREAF - 2000-2001) i el Mapa Forestal de España a Catalunya (MFE, MMA – 2000)).
Els esmentats inventaris estan dissenyats per tal de recollir informació acurada de zones arbrades i manca informació de zones arbustives. Per aquest motiu s’ha dissenyat un protocol de mostreig per determinar la combustibilitat arreu del territori català específicament per a l’estrat arbustiu i herbaci. A partir de les dades recollides en les diferents estacions de mostreig, es podrà millorar la predicció (juntament amb altres capes d’informació com la inflamabilitat) de les zones amb més risc d’incendi, preveure el seu comportament i plantejar estratègies de gestió per tal de disminuir la intensitat dels incendis i la seva propagació.
